SIERRA I FABRA, Jordi. La música del vent. Barcelona, Columna : 2006.
Un periodista troba en una catifa portada de l'Índia un missatge del nen que l'ha teixit. És una petició de socors, un crit desesperat, i el periodista no se'n pot desentendre. Tot i que hi ha milions de nens explotats al món, el missatge té un nom, Iqbal, i una procedència: la ciutat de Madurai.
Un viatge fins a la botiga on es va comprar la catifa mostrarà al protagonista la realitat dels nens esclaus venuts pels propis pares. Però, què pot fer un occidental en un entorn desconegut i en un món que permet l'esclavitud infantil?
L'insòlit desenllaç de la història, ple de força i coratge, és un cant d'esperança, tan necessària si es vol eradicar definitivament l'explotació infantil.
Un periodista troba en una catifa portada de l'Índia un missatge del nen que l'ha teixit. És una petició de socors, un crit desesperat, i el periodista no se'n pot desentendre. Tot i que hi ha milions de nens explotats al món, el missatge té un nom, Iqbal, i una procedència: la ciutat de Madurai.
Un viatge fins a la botiga on es va comprar la catifa mostrarà al protagonista la realitat dels nens esclaus venuts pels propis pares. Però, què pot fer un occidental en un entorn desconegut i en un món que permet l'esclavitud infantil?
L'insòlit desenllaç de la història, ple de força i coratge, és un cant d'esperança, tan necessària si es vol eradicar definitivament l'explotació infantil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada