Novel·la del mes : Estupor i tremolors

NOTHOMB, Amélie. Estupor i tremolors. Barcelona : Columna, 2000.

"El senyor Haneda era el superior del senyor Omochi, que era el superior del senyor Saito, que era el superior de la senyoreta Mori, que era la meva superior. I jo, jo no era la superior de ningú." Així comença aquesta història, basada en la pròpia experiència de l'autora, sobre una jove belga que treballa a la planta 44 d'un edifici d'oficines, a Tòquio.

La protagonista, Amélie, explica en primera persona el claustrofòbic món d'una empresa japonesa, amb jornades de deu hores, una jerarquia asfixiant i una submissió que l'obliga a fer les feines més humiliants. A poc a poc, Amélie anirà sucumbint a les exigències de la companyia i tota la seva vida - i fins i tot la seva personalitat - acabarà engolida per la infernal inèrcia creada, acceptant situacions esperpèntiques que voregen l'absurd.

Estupor i tremolors, expressió que fa referència a l'estat d'insignificança amb què, en l'antic protocol imperial nipó, cal adreçar-se a l'emperador, ha causat una gran commoció a França, tant per la seva qualitat literària (Gran Premi de l'Acadèmia Francesa i Premi Internet del Llibre), com per l'èxit de vendes i el debat que ha generat, a punt de provocar un conflicte diplomàtic entre França i el Japó per la radiografia despietada que es fa de la societat japonesa.