El llibre del mes: 100 trucs per arribar a final de mes

ESCAMILLA, David ; SALERNO, Humberto. 100 trucs per arribar a final de mes (en temps de crisi). Barcelona : Columna, 2009.

Aquest llibre, dels periodistres Davis Escamilla i Humberto Salerno, és una invitació a esmolar l'enginy i a no deixar-nos atrapar per actituds pessimistes, tràgiques o derrotistes. Es tracta d'una eina útil i necessària absolutament oportuna en les coordenades actuals: 100 trucs que ens permetran arribar a final de mes, un centenar de consells que ens ajudaran a aprofitar millor els nostres recursos, a fer servir la creativitat i a aprendre a nedar amb fermesa en un entron complex.

Com podem aconseguir viure més feliçment amb menys ingressos?

Com podem organitzar-nos per prevenir situacions encara més compromeses?

L'estil de l'obra és assequible i molt directe, ja que els autors, comunicadors reconeguts, han aconseguit transemtre un bon nombre de missatges de manera que arribin sense complicacions innecessàries a la ment dels lectors.

BiblioNotícies

Com haureu pogut comprovar aquests darrers dies, hem creat una nova secció a la biblioteca anomenada: BiblioNotícies. Està situada davant el taulell de préstec, i hi trobareu notícies publicades als diaris digitals i relacionades amb les biblioteques, amb llibres (crítiques de novel·les, últimes novetats editorials, curiositats de llibres) i amb temes d'informació i noves tecnologies (ebooks, etc.)

Esperem que sigui del vostre interès!

La novel·la del mes: Les veus del Pamano

Aquest mes us presentem el llibre “Les veus del Pamano” en motiu de la minisèrie que s’estrenarà a TV3 el 16 i 17 de novembre.

CABRÉ, Jaume. Les Veus del Pamano. Barcelona : Proa, 2004

La Tina, una pacífica mestra i fotògrafa que treballa en una escola de Sort, fa unes fotografies d’un vell edifici escolar del poble de Torena que és a punt de ser enderrocat. Un simple gest. Clic. I ja està. El lector anirà descobrint pàgina a pàgina, les conseqüències d’aquest fet aparentment banal. Els anys quaranta, el maquis, la misèria moral del franquisme, les covardies personals i col·lectives, les heroïcitats més impensables que es van esdevenir al Pirineus pallaresos d’ençà que les tropes franquistes van arrasar amb inusitada ferocitat aquella zona durant la guerra civil i els esforços per oblidar, tergiversar o recordar obstinadament els fets, desemboquen a començaments del segle vint-i-u i interpel·len els personatges que, al cap de tant de temps, es decideixen a tibar la manta de la Història.

La Novel·la del mes : Olor de colònia

ALCÁNTARA, Sílvia. Olor de colònia. Barcelona : Edicions de 1984, 2009.

Un gran incendi trenca la monotonia de la Colònia. Els magatzems cremen pels quatre costats. El fum ho empudega tot. La sirena sona sense parar, tothom és al carrer. La lluita per salvar la fàbrica és desesperada. Per fi una veu crida: ja no hi queda ningú! Es dóna per apagat el foc, i amos i treballadors van a l'església en acció de gràcies. Realment no hi quedava ningú?

Atrapat, atrapat queda el lector fins a l'última pàgina d'aquesta novel.la, punyent com la vida dels seus protagonistes, amb un final sorprenent i sense concessions.
Olor de Colònia evoca la vida d'una colònia tèxtil i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència que, cap als anys 50, regeix la seva vida. Néixer, viure, reproduir-se i morir entre les parets d'una fàbrica. Una gran fàbrica que va més enllà dels llocs de treball, que és també l'escola per als fills, l'església, les botigues i les cases per viure-hi.

Aquesta és la primera novel·la de Sílvia Alcántara (1944) que visqué molts anys en una de les colònies tèxtils del Llobregat. Aquesta experiència en primera persona queda reflexada en cadascun dels capítols en què està organitzada la novel·la.

Si us interessa saber una mica més de la novel·la, al programa L'hora del lector, del canal 33, li van fer una entrevista, que podeu veure a travès d'aquest enllaç.

La novel·la juvenil del mes : Pou sense fons on the rocks

PLA, Joan. Pou sense fons on the rocks. Barcelona : Baula, 2009.

El Manel és un noi més o menys feliç, acomplexat pel seu acne, que està secretament enamorat de la Paola. Com molts joves, surt els caps de setmana de festa a passar-s'ho bé. L'alcohol és el seu company de festa inseparable que li fa perdre complexos. Una nit, de tornada a casa amb un amic, es produirà un tràgic fet que el durà a mentir als companys, als pares i a la policia.

Pou sense fons on the rocks és una novel·la punyent, amb final intrigant i inesperat, que relata de manera valenta una realitat incòmoda i propera.

El conte del mes: Contes clàssics per sempre

CHICOTE, Marta. Contes clàssics per sempre. Barcelona : RBA Libros, 2008.

Aquest conte es pot considerar com un tresor per sempre. En un llibre hi tenim 14 contes meravellosos i inoblidables que perduren en la nostra memòria. Històries que s'han anat transmeten generació rere generació. Ideals per explicar abans d'anar a dormir o en qualsevol moment tranquil del dia: L'Aladí i la llàntia meravellosa ; Els Tres porquets ; La Ventafocs ; La Caputxeta vermella ; En Pere sense por ; La Blancaneu i els set nans ; La Rínxols d'or ; La Princesa i el pèsol ; El Flautista d'Hamelin, La Bella dorment ; La Rateta que escombrava l'escaleta ; En Ton i la guida ; La Lletera i El Gat amb botes. En aquesta edició podem trobar tots aquests contes clàssics acompanyats d'uns dibuixos moderns i originals que ajuden a fer volar la imaginació.

El llibre del mes: Fer de mare. Superar els nou reptes de la maternitat

RASKIN, Valerie Davis. Fer de mare : superar els nou reptes de la maternitat. Barcelona : Edebé, 2009.

Les nocions errònies sobre la maternitat condueixen algunes dones a confondre els sofriments normals en el desenvolupament d'una mare amb el fracàs. Valerie Davis Raskin ha identificat els reptes que les mares han d'afrontar en el seu procés evolutiu i dóna les claus per superar-los: una nova identitat, la depressió postpart, un canvi en la relació amb la parella, el seu creixement professional...

Aquest llibre, a través de la desmitificació, deslliura les dones del sentiment de culpabilitat per no ser unes mares perfectes, tot i que són bones mares!